DIVENDRES, 13 D'ABRIL (menys mal que no som supersticiosos)
Comença el viatge a les 13:00 des de Barcelona, deixant
darrere els plors emocionats dels pares (no sabem si de tristesa perquè ja
trobaven els seus fills a faltar o d’alegria per la perspectiva de set dies de
tranquil·litat).
Tot i la grandària del vaixell no ens ha estat difícil
localitzar els alumnes seguint el rastre de les pipes. Les maletes ja han
disminuït el seu volum després del dinar del migdia, tot i que encara hi ha
abundants reserves.
El clima ens ha acompanyat i el vaixell es mou plàcidament,
així que, de moment, no hi ha ningú que s’hagi marejat.
I mentre esperem el moment de tornar a tenir gana per sopar (tot i que alguns no han parat de picar en tot el dia), ens fem una foto amb el sol acomiadant-se de nosaltres.
I mentre esperem el moment de tornar a tenir gana per sopar (tot i que alguns no han parat de picar en tot el dia), ens fem una foto amb el sol acomiadant-se de nosaltres.

que chulos
ResponElimina