DIJOUS, 19 D’ABRIL

Efectivament, com vam preveure, la nit ha estat llarga i moguda. A la discoteca no calia gaires coneixements de ball.  Prou fèiem amb aguantar l’equilibri. Els alumnes han fet amics d’altres grups i han pogut practicar l’anglès amb un grup de Boston i l’andalús amb un grup de Jaen. Al migdia, aprofitant que regna la calma, el capità del vaixell ha convidat els professors ha visitar el pont de comandament i ens ha explicat algunes curiositats sobre la navegació: anant a 40 km/h no és d’estranyar que triguem tant en fer el viatge.

Albirem ja les costes catalanes i comencem a imaginar-nos l’emoció dels pares (no sabem si d’il·lusió o de desesperació...). Aviat estarem ja a casa i tindrem una noves experiència que, esperem, ens haurà enriquit i que, de ben segur, a partir d’ara, formarà part dels nostres records.

DIMECRES, 18 D’ABRIL

Últim dia a terres italianes. Ens aixequem a l’hora habitual i preparem les maletes per sortir cap a Luca, considerada pels italians com una joia, ja que es tracta d’una petita ciutat emmurallada, amb una característica plaça ovalada, la Piazza Amfiteatro. Tot el que te de maca ho te de complicada a l’hora d’orientar-se (oi, Dani?). Per variar la quantitat d’esglésies per metre quadrat és increïble.

Per fi arribem a Pisa, afortunadament amb una tarda assolellada. L’entrada a la Piazza dei mirácoli, on es troben el Baptisteri, el Duomo i la Torre Inclinada ens ha deixat amb la boca oberta. Hem estat passejant una estona i alguns, fins i tot, han pujat a la Torre Inclinada, una experiència del tot inoblidable.

Des d’aquí, hem sortit a Livorno, on ja ens esperava el vaixell, més petitó que el d’anada però més acollidor i, el que més importava als alumnes, amb discoteca. La nit serà llarga...

DIMARTS, 17 D’ABRIL

Per fi un dia ben assolellat. Hem començat la visita a la ciutat pel Duomo. La cua ha estat considerable, igual que el preu de la pujada, però ha merescut la pena, ja que la vista des de dalt és magnífica.

A continuació hem anat a la Galeria de la Acadèmia, on hem pogut contemplar el David de Miguel Angel. Només dues paraules: im presionant.

Després de dinar hem intentat visitar la Galleria de los Ufizzi, però la cua era tan gran  (resulta que aquesta setmana els museus són de franc) que hem hagut de desistir.
El passeig per Florència ha acabat amb la visita obligada al Ponte Vecchio i a la Piazza de la Republicca.

Ja a la nit, alguns alumnes han patit amb el resultat del Madrid i hem acabat felicitant a l’Andrea Romero i al Marc Casco pels seus aniversaris.

DILLUNS, 16 D’ABRIL

Deixem Lido de Jessolo i ens dirigim cap al Sud. El viatge ha estat tranquil i amenitzat per les cançons i la prodigiosa veu de la Whitney Borrego.

Hem dinat a Siena, on hem pogut contemplar la famosa Piazza del Campo (sense cavalls), l’interior del Campanile, la Fonte Branda i la seva magnífica catedral.

Des d’aquí hem continuat fins a Montecatini, on està l’hotel Giotto, on es allotjarem dues nits. El sopar tornar a ser gustós i abundant, però per ser el país de la pasta, són poc variats (ara entenem per què als italians els hi diuen macarronis).
Una volteta de descoberta del poble i a dormir, que les forces comencen a ser escasses i demà tenim l’altre plat fort del viatge: Florència.

DIUMENGE, 15 D’ABRIL
Se’ns ha acabat la sort i el dia s’ha aixecat amb pluja. El vaporetto ens ha portat fins a Venècia, literalment inundada per una marea de gent i de paraigües. 

La ciutat ens ha impressionat a tots, especialment la Piazza de San Marco i el Pont de Rialto (que originals, oi?)

A la tarda per fi a sortit el sol, tot just quan ja ens anàvem. Al sopar ens hem tornat a atipar d’allò més. Aquesta nit ja no queden forces per sortir de marxa.

DISSABTE, 14 D’ABRIL

Després d’una nit tranquil•la i reposada a bord del vaixell (ejem ejem...), hem arribat a Gènova, on ja ens esperava l’Andrea, el conductor de l’autobús que ens acompanyarà durant el viatge.

La primera visita a estat Sirmione, un petit poble turístic situat a dins del llac de Garda, on hem visitat el castell de la localitat, i hem pres el primer contacte amb  la cultura, els gelats i les botigues italianes.

A continuació, i meravellats per l’empremta d’aquesta meravellosa població, ens hem dirigit fins a Verona, on hem dinat el nostre primer tros de pizza (que no serà l’últim). Per la tarda hem visitat l’Arena de Verona (per fora) i hem complert la tradició, anant al balcó de Giuletta Capuletto i... en fi, ja ho podeu veure a la fotografia.

El dia ha estat nuvolat, però per sort no ens ha plogut.

Ja a la nit, hem arribat a Lido de Jessolo i ens hem instal•lat en un acollidor hotel, amb un tracta molt agradable i un menjar abundat i saborós.

Per acabar el dia alguns alumnes han anat a ballar a la discoteca, amb els professors més marxosos.

DIVENDRES, 13 D'ABRIL (menys mal que no som supersticiosos)

Comença el viatge a les 13:00 des de Barcelona, deixant darrere els plors emocionats dels pares (no sabem si de tristesa perquè ja trobaven els seus fills a faltar o d’alegria per la perspectiva de set dies de tranquil·litat).

Tot i la grandària del vaixell no ens ha estat difícil localitzar els alumnes seguint el rastre de les pipes. Les maletes ja han disminuït el seu volum després del dinar del migdia, tot i que encara hi ha abundants reserves.

El clima ens ha acompanyat i el vaixell es mou plàcidament, així que, de moment, no hi ha ningú que s’hagi marejat.
I mentre esperem el moment de tornar a tenir gana per sopar (tot i que alguns no han parat de picar en tot el dia), ens fem una foto amb el sol acomiadant-se de nosaltres.